Pot ser la sed que em confonia m'ha deixat
i és ara que sé que t'estimo de veritat.

Amb tu ha sigut màgic:
M'he ficat la nit als braços
i les estrelles volen estar amb tu.
M'ho hagués pensat, però avui no calia.
Ara t'estimo, tort del cor.
Dóna'm una mica del teu amor,
ni que sigui un sonriure.
No, no me'l donis, si us plau,
que em moro.
No veus com s'em van les mans?
No em sents com m'encomano a Gea?
Qué ella em porti on els peus no em deixen.

Em capbuso als teus cabells rossos.
Oblido la por d'amar.
Agafa'm Sonia
que ballarem plegats.


David Garcia

19 desembre 92