Neix a la nit
una nova cançó
de tristors amagades,
mites de carrers,
de llums de fanals,
de pluja i de vent
bogeria encadenada
en torrents d'alcohol
fins a la fi.

Plujes de sang
quels atrapen en boscos
dasfalt i voreres
cercant la sortida
de kex mon sens sentit
sens força sens vida
de sobte ensopeguen
amb la trista lliçó
dels murs de fang.

Vokimon lo livianik