(La nit de la pluja)
Els arbres entre boires a la nit em perden Passejo desolat i cec pel bosc Només veig els estels dels seus ulls rasgats que em perden més. No se on vaig. El meu desig en desfaria dos. Me'l guardo i desitjo poder desitjar-lo.

(El día després de la pluja)

Es l'amiga que m'acompanya però es la noia que m'ha deixat sol. Esmorteixo la cara de soletat per sonriure a la meva amiga però avui s'ha glaçat un tros de cor que li pertanyia.
Agost del 93 Lo Voki
Mai no saberets koi xi seria si no fos xo ke feret na Pepi...